12 de juny del 2014

Transvulcania Vs Els Bastions. Dolç i amarg

Dolç i amarg en quatre setmanes. 

Transvulcania:





Després de participar a la Transvulcania, malgrat cert grau de deshidratació final, aconsegueixo finalitzar-la en 11h10'. Família i amics em reben esgotat però molt satisfet de la cursa. La calor canicular va passar factura a tots, però la vaig aconseguir combatre i superar. Cursa molt ben organitzada, amb una sortida espectacular (millors vistes des de fora que des de dintre: algunes empentes per part de companys que volien avançar posicions, però sense rancúnia, eh!)


Molta animació a molts punts del recorregut, recordo especialment els Canarios, el Pilar, Tazacorte i, és clar, Los Llanos, punt final del repte. Les vistes inigualables, mar i muntanya reunits en un paisatge volcànic meravellós!


Tot emmarcat en uns dies previs de vacances a les Canàries amb uns molt bons amics 

Tota la tropa, de vacances!

i amb la sort de tenir diverses trobades amb alguns cracs mundials del Trailrunning: Kilian Jornet, Luis Alberto Hernando, Maite Maiora, Anna Frost...

Amb en Luis Alberto Hernando a l'hotel de concentració
La Maite Maiora a l'aeroport de Madrid
En Kilian i mitja tropa, a l'aeroport de la Palma


 "Barranc" previ a la pujada final cap a los Llanos














Les bones sensacions m'acompanyen durant tot el recorregut, fins al Time, on arribo fent una baixada força ràpida des del Roque de los Muchachos, on vaig arribar amb prou forces. Al Time quelcom es torça i la calor fa estralls, obligant-me a baixar molt el ritme. Malgrat tot, no perdo la moral i segueixo al ritme amb que em sento còmode, ara caminant ara corrent. La darrera baixada a Tazacorte és espectacular, per les vistes i per la pendent en ziga-zaga empedrada. "Només" queda la darrera ascenció a los Llanos, primer resseguint un barranc empedrat i després enfilant-nos per unes bones rampes. 

La darrera part asfaltada no acaba mai, i quan sembla que ho fa, encara falta un zig zag que allarga una mica més l'agonia. Finalment encaro la recta de meta rodejat per un munt de gent animant. La familia i els amics esperant. Acabo en 11h10', lloc 242 de la general. Molt satisfet!




Els peques també van competir i obtenir medalla, són uns megacracs!!!!




Els Bastions:



Quatre setmanes més enllà encarava els Bastions. Ara ja pràcticament al 100% recuperat del repte, segueixo tinguent un regust amarg: el cap em diu que vaig fer bé de retirar-me al km 60...

Després de arribar amb forces a Núria (km38),



 m'enfronto a la pujada al Puigmal amb les cames una mica carregades, però amb confiança. Aquesta però es va difuminant emportada pel fort vent que ens assetja durant tota la cresta de L'Olla. 


Si ja era dur lluitar contra el vent, més ho era fer-ho amb cremor i estómac tancat, crec que per les sals que vaig prendre, precisament per no deshidratar-me! Amb elles vaig aconseguir l'efecte contrari. Així que decideixo plegar. Millor retirar-se que patir 30km més, sense la adequada hidratació i ingesta d'aliments per asumir l'esforç i arriscant-me a tenir seqüeles importants. Ara bé, el cor, amb la recuperació progressiva que vaig anar assolint al llarg de les següents hores encara em diu que si hagués descansat més estona al coll de la Marrana...si hagués esperat uns minuts més, fins i tot 30, 40 o 60', tal vegada més, m'hagués recuperat...

Com sempre, el que m'emporto a casa son els bons moments amb la família i amics, retrobats alguns, nous d'altres.
Gràcies Imma , Jan i Bel per acompanyar-me incondicionalment. Gràcies Isaac  i Marta per compartir junts aquest cap de setmana. Gràcies Pau, per venir a trobar-me i esperar-me. Gràcies Jordi, Itziar, Aina i Hèlia per venir també, llàstima de no poder arribar on estaveu, espero que tinguem ocasió de intentar-ho de nou!
A la Judith i a l'Eva, gràcies pels ànims cunyades!
Felicitats Isaac, ets un màquina!!!!!


Ara només puc fer una cosa, donar més gaaaaaas a les espardenyes!!!!!!!!!


VIsCalTrail!!!!!!!!

25 de setembre del 2013

Ultra Cavalls del Vent 2013



Primera incursió en els ultres, Ultra Cavalls del Vent, una experiència personal, familiar i col·lectiva espectacular:

Tot i que estic a punt de parlar d’una prova esportiva extrema, en la que molts escriuran sobre la pròpia gesta, mes enllà de la distància, desnivell, resultat, posició i temps, vull destacar per damunt de tot l’espectacular experiència que m’ha representat participar en un esdeveniment de tant colossals dimensions com l’ Ultra Cavalls del Vent. Qui vulgui consultar els resultats, que cliqui aqui
7:00 am, sortida
La prova en si, malgrat la seva enormitat, no deixa de ser la punta visible d’un iceberg més gran encara, que no es fa visible a ningú que no s’ho miri amb mes deteniment: hores d’entrenaments, de son robades, d’atenció a la família prestades, nerviosisme, dubtes, despeses en inscripció, material, allotjament, trasllats ... i també escalfor i suport per part dels qui tinc a prop, amics i família, especialment per part de la meva dona, l’Imma, que m’ha donat suport incondicional en tot moment, i, finalment una gran satisfacció personal per haver pogut assolir aquest repte.
22:48, arribada
Per tot això m’agrada classificar aquest esdeveniment com un esdeveniment no tant sols esportiu, sinó eminentment emocional: l'experiència de viure un fenomen que s’inicia amb l’espurna que sembra una il·lusió ja fa molts mesos enrere i que va creixent a mida que s’apropa la data i que, en el meu cas, puc dir que culmina abans de la finalització de la prova. L’enorme emoció que vaig sentir en arribar al refugi d’Estassen, km 70, on família i amics m’esperaven i trobar en Jan, el meu fill gran, caminant pista amunt per venir-me a esperar, encarar el corriol en pujada que porta al refugi, ple de persones animant a ple pulmó i aplaudint a un complet estrany com jo, i ser rebut per l’Imma i la Bel, la meva filla petita, la Marta, cunyada, i l’Alex i la Laia, amics, va ser el punt culminant de tota la cursa, paradoxalment més que l’arribada a Bagà! El km 70 representava el punt on, si hi arribava, sabia que podia acabar, on tot el projecte es sabia materialitzat. En aquest punt les forces semblaven renovades completament, sorprenent als meus acompanyants i a mi mateix. “Només” quedaven 30km i el cap i el cos hem van permetre reprendre la cursa com si comences de zero, fresc i descansat, confiat i feliç!
L'equip de suport que tant ens ha animat!
Marta, Imma, Laia, Alex, Bel i Jan, vosaltres també sou uns cracks!
Moltíiiiiissimes gràcies!
Les paraules no son suficients per transportar a qui estigui llegint aquest text a aquell lloc on el cor  s’omple dels crits d’ànim, d’aplaudiments, d'esquelles resonant, suport i escalfor de tant i tant de públic com va estar-se al llarg de tot el recorregut. Per això, més que voler fer una crònica de la cursa, he volgut donar un format diferent a aquesta entrada al blog, vull que sigui un agraïment a tot el públic, a tots els voluntaris, bolcats en ajudar a tots els corredors, als acompanyants de tots els corredors, i als propis corredors, que lluny de competir entre nosaltres, competíem junts per un entorn paisatgísticament espectacular. Una menció especial es mereix el company Ivan (de l’equip Corrocomokiero), amb qui vaig poder remuntar una davallada física iniciada a Bellver i que no va passar-me fins mes amunt de Cortals d’Ingla: gràcies a la seva increïble predisposició a animar als altres, malgrat el seu propi patiment, molts de nosaltres vam treure un somriure d’on només en sortien esbufecs. Gràcies Ivan tu si que ets Gran!
Finalment, però no menys important, malgrat tot, no vull treure mèrit a alguns fets de la competició pròpiament dita: l’Isaac, company de blog i cunyat va aconseguir un magnífic 2on lloc a la categoria sub-23. Felicitats màquina!!!!! 

Gràcies a tothom, de tot cor, ens veiem a l’Ultra Cavalls del Vent 2014,
VISCALTRAIL!!!!

10 de juny del 2013

ANÀLISIS DE LES INOV8 TRAILROC 245.



A l'esquerra, en color blau les velles i a la dreta amb vermell les noves.
Les dos son les trailroc 245
Anàlisis de les INOV8 TRAILROC 245:

Abans d’iniciar en el que realment importa cal apuntar que estem parlant d’una sabatilla de tall minimalista amb una diferència de puntera  a talo (DROP)  de tant sols 3mm, sense control d’estabilitat ni proteccions a la part que envolta el peu (UPPER). 

L’usuari d’aquesta sabatilla ha de saber que la tècnica de cursa que s’empra en aquest estil de calçat es diferent que en sabates amb protecció i amb un DROP molt més exagerat.

Per saber una miqueta més d’aquest estil de córrer i de viure la muntanya  podeu visitar el següent enllaç: córrer descalç.

Al Gener del 2013 vaig rebre el primer parell de inov8 trailroc 245 i la veritat es que el primer cop de vista va ser fantàstic; lleugeres, atractives i còmodes!  La mateixa tarda vaig fer una sortida ràpida per tastar-les i la veritat es que encaixen com un guant al peu i s’adapten i s’agafaven al terreny molt be.

Amb elles he fet sortides per terrenys molt variats, des de zones pedregoses i dures per la costa i muntanyes properes de l’Ametlla a zones humides i frondoses amb temporades de neu i aigua al Montseny. Distàncies també molt diverses des de entrenaments ràpids de 5km fins a tirades de 60km, amb desnivells molt diversos i complicats i les sensacions son fantàstiques! T’aporten seguretat ja que notes en tot moment el terreny que trepitges però sense arribar a clavar-te les roques i altres objectes de la muntanya a la planta del peu, s’agafen en tot moment al terreny i tenen una durabilitat molt bona per el que fa la sola, no puc dir el mateix de l’upper (tèxtil que envolta el peu)  ja que s’acaba rebentant!! (adjunto fotografies)

Les proteccions de la part davantera son escasses però parlem d’una cosa normal en aquest tipus de calçat. Tant sols tenen una petita part de cauxo a la part més davantera, tota la resta es un adhesiu que també es va desenganxant durant el temps.

A continuació una petita descripció de cada part de la sabatilla amb les parts més bones i també les que al meu gust es podrien millorar:

CORDONS:

Son dels de tota la vida, em refereixo a que no incorporen cap tensor per cordar-les més ràpid. Son plans i resistents, un cop lligats no es desfaran però convé donar dos llaçades per anar del tot segur. Un cop la sabatilla està  lligada queda molt ben subjectada al peu gràcies al dibuix que integren amb un material de plàstic que envolta tota la sabatilla que també passa per la part del taló subjectant i donant més reforç al tendó D'Aquil·les i li dona més estructura, en realitat es tota l'estructura que te.



 




UPPER:

El tèxtil amb que està feta aquesta sabatilla de trail running es, per el meu gust, massa poc resistent a l'abrasió que pateixen dia rere dia al bosc, més si ets una miqueta cabra i t'agrada ficar-te per tot arreu!
Es tracta d'una malla bastant prima amb petits forats que et permeten transpirar molt be i evacuar l'aigua en cas de ficar els peus en un corriol o riu. 

Com he dit anteriorment aquesta malla fina s'acaba trencant, en el meu cas es va trencar a la zona davantera on s'acaba l'adhesiu, per a que us situeu just on està el dit petit. També es va obrir la zona entre els protectors de plàstic del lateral.

 
 
 
 
Si us fixeu, just on s'acaba l'adhesiu negre hi ha un forat cosit. va ser l'unica solució ja que el dit petit començava a córrer perill!
 
 
 
 
 
 

 
A les dos ultimes fotografies es poden veure els forats entre l'estructura de plàstic. he arribat a la conclusió que es trenca per la repetició de la flexió en aquesta zona ja que es just a la zona dels metatars.










 
Tot i així podeu estar tranquils ja que les sabatilles ja duien uns 700km quan va començar a trencar-se l'upper. 
La part del taló es més gruixuda i tova per tal de donar comoditat a la part posterior del peu.

LLENGÜETA:


 













  


Es bastant gruixuda i amplia, es còmoda i no es mou en excés tot i que es mou lleugerament cap a l'exterior però no incomoda durant el transcurs de l'entrenament i o cursa. Te un passador a la part superior per on es poden passar els cordons i d'aquesta manera fixar més la llengüeta. Aquest passador te el detall del logotip de la marca.

PROTECCIONS: 
Com he dit estem parlant d'una sabatilla minimalista i es caracteritza per tenir pocs o cap tipus de protector. Aquest model te una petita part de cauxo a la part davantera i un adhesiu que envolta la part més externa dels dits però que protegeix molt poc davant de pedres, branques...



El lateral de la sabatilla te una mena de tendons de plàstic que ajuden a agafar el peu quan s'apreten els cordons però que també protegeixen de possibles impactes en aquesta zona.

PLANTILLA:

Incorporen una plantilla extraïble de 3mm que aporten un grau més de protecció contra els elements punxeguts del terra i comoditat. Es antibacteriana.

 







El punt negatiu es que quan ja duien uns 500 km durant els entrenaments la plantilla es corria enrere i era molt incòmode ja que es notava com la punta dels dits s'enfonsava per la falta de plantilla. No se el perquè d'aquest problema, probablement sigui pel fet de ser tant fina. L'Única opció que quedava era canviar la plantilla i aquesta va ser la solució.

SOLA:
Aquest model integra una nova tecnologia de la casa inov8. Es tracta de un "tres en uno" en tota regla ja que està composta per tres materials de diferent duresa i que s'adapten a diferents superfícies. Te una durabilitat molt bona ja que he fet amb elles més de 1000km i encara tenen tacs per aguantar algun entrenament més. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Incorpora una placa antipedres per protegir el peu contra les irregularitats del terreny i la veritat es que s'agraeix quan passes molts km per zones rocoses.

FLEXIBILITAT:

La casa INOV8 incorpora a molts models una espècie de tendó a la sola, més concretament a la zona dels metatarsos (punt on s'acaben els dits) per millorar la flexibilitat, sobretot en aquesta zona que es la que més moviment ha de fer. La trailroc 245 també te quest tendó anomenat metaflex.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
CONCLUSIÓ:

De forma resumida podria dir que es una sabatilla de transició per aquells que volen passar a córrer de una forma més natural. També es molt valida per corredors minimalistes que busquen una sabatilla de perfil baix i molt similar a una autentica barefoot que els i ofereixi protecció i comoditat per fer tirades llargues i ultra trails.

Personalment crec que es una sabatilla molt completa per practicar el trail running de forma natural i amb contacte amb el que estem trepitjant. Es pot utilitza en una varietat molt gran de superfícies i la durabilitat es molt gran per el que fa la sola. L'upper es podria millorar ja que el preu es elevat ( 120 euros) però en conjunt es, per mi, la millor sabatilla de trail que he provat fins avui tant es així que com podeu veure a les fotografies ja he adquirit el segon parell de trailroc 245, aquest cop en color vermell!

La podeu trobar a la botiga no-city clicant a la imatge:  No-City S.C.
Us les poden enviar a casa sense problema.

Fins a la pròxima: Isaac Riera.